València i l'Exposició de 1909

"L'Exposició Regional Valenciana de 1909 i l'Exposició Nacional de 1910, certàmens als quals s'al·ludirà en endavant conjuntament amb la paraula Exposició o Exposició Valenciana, constitueixen un capítol destacat dins de la història de l'arquitectura de la ciutat llevantina. La celebració d'aquesta gran fira marca una fita en el desenvolupament arquitectònic, urbanístic i, es podria afegir, psicològic de València, fins a tal punt que es podria afirmar que la seua fisonomia es transfigura a causa d'aquest esdeveniment 

[...]

Des de mitjan segle XIX fins al començament de la primera guerra mundial i immediata creació posterior de les primeres fires de mostres, el panorama internacional va estar marcat per la freqüent presència d'exposicions de divers àmbit: universals, internacionals, nacionals, regionals, temàtiques, artístiques... Aquests certàmens, on els amfitrions i/o potències internacionals mesuraven les seues forces i ostentaven els seus millors gal·les, representen un lloc de debat fonamental de l'eclecticisme en l'arquitectura i reflecteixen amb bastant fidelitat l'evolució del pensament i el panorama arquitectònic de la ciutat que acollia la celebració. L'Exposició Valenciana s'enquadra perfectament dins d'aquesta successió de grans fires i constitueix el reflex de l'ambient i aspiracions de la ciutat en els seus aspectes urbanístics i arquitectònics 

[...]

Alguns exemples paradigmàtics de l'aquest tipus d'exposicions les tenim en el Pavelló de Paxton de l'Exposició Universal de Londres de 1851, la Torre Eiffel i la Galeria de Màquines de l'Exposició Universal de París de 1889, o d'altres moments excepcionals de manifestació d'avantguarda de l'Exposició de Torí de 1902.

(Aquestes exposicions construiren a propòsit tots els seus pabellons de mostra, en principi havien de ser efímers però molts d'ells ja formen part de les ciutats com a símbols idiosincràtics)

Entrada Exposició Universal de París, 1889.

Entrada Exposició Internacional de Barcelona, 1888.

Arc de Triomf conservat. Barcelona, actualitat.

La realitat ens indica que les exposicions se succeïen llavors amb una freqüència increïble, ja foren universals, internacionals, nacionals, regionals fins al punt que, l'elaboració succinta d'una llista d'aquestes en el lapse de vint anys entorn a l'Exposició Valenciana ha llançat prop de vuitanta esdeveniments, sobretot, en sòl europeu. I cal dir que dins d'aquesta llista faltarien amb seguretat una llarga relació d'exposicions regionals que, normalment, no transcendeixen a la bibliografia especialitzada i que, sumades a les anteriors, sobrepassarien fàcilment el centenar d'esdeveniments. Açò vol dir una mitjana de, almenys, cinc exposicions a l'any, en l'àmbit predominant d'Europa Occidental. 

[...]

L'arquitectura de l'Exposició Regional de València constitueix un exemple ben proveït de tot aquest tipus d'arquitectures, des de les estructures metàl·liques fins als maridatges d'estil, passant per una avantguarda temperada per un bany de classicisme francés que sancionava i dignificava el certamen a nivell nacional i internacional.

En l'actualitat es conserva un total de cinc edificis que van formar part del recinte de l'Exposició Valenciana, la presència de la qual resulta altament interessant per a la seua anàlisi i estudi. Aquestes cinc construccions són el Palau Municipal, l'Asil de Lactància per a Fills de Cigarreres, la Fàbrica de Tabacs (Palacio d'Indústries), una nau magatzem (Galeria de Màquines) i una nau de motors (Sala de Motors). Aquests dos últims edificis es conserven englobats dins de la prop de la poma de la fàbrica de tabacs i, en conseqüència, completament oblidats per la bibliografia i la memòria col·lectiva de l'Exposició.

Palau de l'Exposició 

Asil de lactància

Fàbrica de tabacs

Finalment, cal assenyalar la pròpia ciutat de València com a testimoni directe principal i portadora del relleu que l'Exposició li va cedir en els edificis erigits en l'època immediatament posterior al certamen [...] els edificis de l'Eixample, en el nou barri de Pescadors i en altres parts de la ciutat de manera difusa. Entre moltes altres construccions contemporànies, l'edifici de Correus, el Mercat Central, el Mercat de Colom, l'Estació del Nord i l'Edifici del Rellotge del Port de València reflecteixen, en major o menor grau, la influència de l'Exposició en el seu disseny, estructura, construcció i, ornamentació, en els aspectes referits a les arts aplicades, atès que molts dels artistes i artesans que van participar en la configuració final dels mateixos van tenir una presència activa en diversos pavellons de l'Exposició" 

Resum extret de Fernando Vegas López-Manzanares

Publicaciones, Trabajos de Investigación y Tesis Doctorales, 2004

Activitat: 

El dia de la nostra eixida visitem els edificis del centre de la València Modernista: Mercat Central, Mercat de Colom, Casa Ordeig, Estació del Nord... Entre d'altres.

Els edificis de l'Exposició que han perdurat fins hui en dia ens quedaran a l'altra banda del Túria. Però hi ha una zona extremadament important plena de Modernisme Popular, tant a zones de perifèria de l'Horta -cas de Benimaclet- com a la zona d'expansió industrial per excel·lència. La zona del Port i del Barri de Cabanyal. 

Recerca a Internet informació sobre el Barri del Cabanyal i les seues arquitectures. Observa els canvis i enumera les adaptacions més humils de les grans arquitectures modernistes.

s